Ca Carnicer

ss. XVIII-XX
Audio guia: 

Ca Carnicer és una de les cases més grans del carrer Major. Des del segle XVIII l’han habitat diverses famílies d’hisendats i comerciants de fruita seca. El 1893 va ser la seu del Centre Republicà Silvense i, entre 1910 i 1921, de l’Agrícola. 

Paraules clau: segle XVIII, segle XIX, segle XX, associacionisme, neoclassicisme, famílies, oficis.

La casa

La casa coneguda popularment com «Ca Carnicer» és fruit de la integració de diverses cases contigües. Des de 1793 disposa d’una façana decorada amb components neoclàssics, com les hídries de la terrassa o les pintures de la barbacana. A més, cal destacar la balcona, coronada amb una àliga pròpia dels partidaris de l’arxiduc Carles d’Habsburg.

Els Fortuny

Els Fortuny van adquirir la casa el 1749. Eren una família d’hisendats i membres de l’elit local que van ampliar tant el seu patrimoni agrícola com la casa del carrer Major al llarg dels segles XVIII i XIX. Van reformar la façana el 1793 donant-li un aspecte unitari amb components neoclàssics.

El Centre Republicà i l’Agrícola

A partir de 1892, una part de la  casa va passar a mans del baró de la Montoliva, Mariano de Magriñá, que va cedir-la perquè s’hi pogués constituir la seu del Centre Republicà Silvense, el 1893. El 1910, Amàlia Jujol i Elvira Prats, propietàries de la casa, van vendre-la a un grup de propietaris locals que hi van establir la seu de la Societat Agrícola de la Selva, coneguda popularment com «l’Agrícola».

Els Carnicer

El 1921, Josep M. Carnicer Ribas, un important comerciant de fruita seca de Reus amb forts vincles a la Selva, va adquirir la casa i va ampliar el negoci iniciat pel seu pare en una de les poblacions on la producció de l’avellana ja era rellevant a la segona meitat del segle XIX. Des d’aleshores, la casa s’ha mantingut en mans de la família Carnicer.