L’edifici que avui coneixem com la Casa de la Vila va ser el casal de la família Montserrat. El 1815 Anton de Vilallonga va cedir-lo al municipi i des d’aleshores s’hi reuneix el Consell municipal. A la façana encara s’hi pot observar l’escut de la família Montserrat presidint l’entrada. 

Paraules clau: edat mitjana, gòtic, Renaixement, cases senyorials, Casa del Comú.

La plaça del Sitjar

L’actual plaça Major també es coneixia com del Sitjar, per les sitges i dipòsits de cereals que hi havia. Des del segle XIII havia estat el nucli neuràlgic de la Selva i s’hi trobaven les cases de les famílies nobles de la vila: els Vallcorba, els Vilanova, els Guimerà, els Montserrat i els Grimau. També era el lloc on se celebraven la majoria de festejos i, a partir de 1815, s’hi va ubicar la Casa de la Vila.

El casal dels Montserrat

L’actual Casa de la Vila era de Joan de Montserrat des de 1502, quan aquest va comprar-la a Bernat Vergonyós, fonedor de campanes. L’edifici va passar per diversos llinatges familiars i el 1815, Magí Anton de Vilallonga, hereu dels Montserrat, va cedir-lo al Consell municipal. Fins aleshores, els governs de la vila s’havien reunit en una casa al carrer de Regomir. L’edifici mostra diversos elements arquitectònics que el caracteritzen com a palauet renaixentista. L’escut que presideix la portalada és el dels Montserrat de principis del segle XVII.

L’Ajuntament modern

A partir del 1815 el Consell municipal es va passar a reunir al casal dels Montserrat de manera permanent. Ocupava el primer pis, amb la sala de plens, l’alcaldia i l’habitació dels conserges, i la planta baixa, amb l’oficina de pesos, els estables i un calabós. Des del 1815, doncs, ha estat seu del govern municipal i protagonista dels principals afers de la vida pública de la Selva dels segles XIX i XX: la Revolució de 1868; la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931; la seu del Comitè de Milícies Antifeixistes durant la Revolució de 1936 o la recuperació de les institucions democràtiques el 1979.