Ruta guiada

1
.
s. XII
El Castell de la Selva va ser construït entre finals del segle XII i principis del XIII i va ser residència eventual dels pabordes. La seva principal funció era la d’emmagatzemar els tributs recaptats entre els veïns i representar el poder feudal a la vila. Situat al capdamunt del carrer Major trobem el Castell. Construït entre finals del segle XII i principis del XIII, va ser nucli del poder senyorial durant més de sis-cents anys. La seva funció era la de residència dels pabordes i magatzem dels delmes i tributs recaptats al poble a favor de l’arquebisbe. Paraules clau: edat mitjana, castell...
2
.
ss. XVI-XVII
Coneguda com «la Catedral del Camp», l’església de Sant Andreu és un dels monuments més emblemàtics de la Selva. Tot i que està inacabada, forma part de l’obra de l’Escola del Camp i es distingeix per ser una de les poques obres renaixentistes a Catalunya. Paraules clau: Renaixement, Escola del Camp, edat mitjana. L’església romànica L’església actual de Sant Andreu es va aixecar sobre una església romànica que es trobava al mateix lloc. Tot i que la primera referència la situa al segle XII, no se’n coneix la traça original. Tenia unes dimensions més reduïdes i també estava dedicada a Sant...
3
.
s. XX
La sociabilitat agrària ha estat un factor essencial en la quotidianitat selvatana. A través dels sindicats agrícoles, pagesos i propietaris agraris s’han organitzat per defensar els seus interessos. La primera manifestació d’aquestes associacions va ser la Societat dels Pagesos, fundada el 1900. Des de la primeria del segle XX, la Selva ha gaudit d’un ric teixit associatiu. La primera expressió d’aquesta sociabilitat moderna en l’àmbit agrari és la Societat dels Pagesos, del 1900. Fins aleshores, els pagesos s’havien agrupat en gremis i confraries. Paraules clau: associacionisme, oficis,...
Façana de la Casa de la Vila Vella. Fons municipal.
4
.
ss. XIV-XIX
En l’antic carrer de Regomir, popularment conegut com «el carrer Que-no-passa» i que actualment pren el nom de carrer de la Casa de la Vila Vella, hi havia la Casa del Comú. En ella es reunien el consell i el govern municipals fins al seu trasllat al casal dels Montserrat, el 1815. També va ser el lloc de reunió habitual dels síndics de la Comuna del Camp fins a la seva abolició, el 1716. Paraules clau: edat mitjana, institucions, Casa del Comú, Comuna del Camp. El govern municipal Des del segle xii i fins a principis del segle xviii, el govern municipal estava format pel batlle i tres...
5
.
ss. XVI-XVII
La Font de Mitja Vila és la segona font pública construïda a la Selva, després de la del Castell, i data de 1519. Al costat de la font, a la fi del segle XVI, es va aixecar l’antiga capella dels Àngels, on hi havia hagut la casa del pes de la vila. Paraules clau: fonts, camí del Rec, capella. La Font de Mitja Vila Fins ben entrat el segle XX, en la majoria de places o patis del municipi hi havia fonts públiques per proveir d’aigua corrent la població. Però abans del segle XVI només hi havia hagut una font pública a tota la vila, la del Castell. És per això que, el 1519, per determinació del...
6
.
ss. XIX-XX
L’Ateneu El Lauro, conegut popularment com «el Casino», ha estat la societat recreativa amb més transcendència en la vida associativa selvatana. Des de la seva fundació, l’any 1878, va articular la majoria d’activitats culturals de la vila al llarg del segle XX. Paraules clau: associacionisme, segle XIX, segle XX. Els nous espais de sociabilitat: casinos i cafès Al segle XIX, una manera de socialitzar era a través dels casinos i els cafès. Allà es llegien diaris i es feia tertúlia política. A la Selva, la presència d’aquest tipus d’entitats es va donar a partir de 1861 amb el Casino Silvense...
7
.
ss. XIV-XIX
Durant més de cinc segles, entre 1330 i 1847, la capella de Sant Jaume i Santa Llúcia va acollir l’hospital de la Selva. Però aquest no va ser el primer de la vila; abans hi havia hagut la Casa de Malalts i l’Hospital de Pobres, fora del recinte emmurallat. Paraules clau: edat mitjana, gòtic, sanitat, capella. L’hospital medieval L’Hospital de Sant Jaume i Santa Llúcia es va construir durant el primer terç del segle XIV. Però aquest no va ser el primer hospital de la Selva, abans ja n’hi havia hagut dos més fora del recinte emmurallat. El primer va ser la Casa de Malalts, situada a l’actual...
Portalada. Fons Arnal Boada.
8
.
ss. XVIII-XX
Ca Carnicer és una de les cases més grans del carrer Major. Des del segle XVIII l’han habitat diverses famílies d’hisendats i comerciants de fruita seca. El 1893 va ser la seu del Centre Republicà Silvense i, entre 1910 i 1921, de l’Agrícola. Paraules clau: segle XVIII, segle XIX, segle XX, associacionisme, neoclassicisme, famílies, oficis. La casa La casa coneguda popularment com «Ca Carnicer» és fruit de la integració de diverses cases contigües. Des de 1793 disposa d’una façana decorada amb components neoclàssics, com les hídries de la terrassa o les pintures de la barbacana. A més, cal...
9a, 9b, 9c
.
s. XIV
Les muralles han servit, al llarg dels segles, no només per repel·lir els atacs aliens, sinó també per controlar la població local. Com en la majoria de recintes emmurallats, els portals de la Selva tenien la funció de peatge, per controlar l’entrada i sortida de mercaderies de la vila. Paraules clau: muralles, portals, edat antiga, edat mitjana, Guerra de Successió, segle XIX. El poblament a la Selva del Camp L’existència d’un poblament ibèric al nucli antic de la Selva es va fer evident arran de la troballa d’una sitja ibèrica a la plaça de Sant Andreu. Tot i que no s’ha trobat una...
10
.
s. XX
La Defensa Agrària va néixer el 1925 com a oposició al poder local. En ella van confluir el republicanisme i el catalanisme fins a l’inici de la dictadura franquista. Després de la confiscació, l’any 1939, l’edifici va quedar abandonat i el 1952 la parròquia hi va fundar el Casal Selvatà. El 1978 els antics socis van poder recuperar l’entitat i van compartir espai amb els membres del Casal. Paraules clau: associacionisme, segle XX. De l’escissió a la consolidació (1925-1939) El 1925 es constitueix la Defensa Agrària fruit de l’escissió d’alguns socis de l’Ateneu. En el seu si confluirien els...
11
.
ss. XVI-XX
El Convent de Sant Agustí es va fundar el 1598 a partir d’una iniciativa municipal i es va aixecar amb l’ajuda de donacions, com la de Rafael Ripollès. El seu claustre, d’estil renaixentista, destaca per ser una de les obres de l’Escola del Camp. La vida monàstica hi ha estat intermitent i s’hi han succeït agustins, jesuïtes i claretians. Paraules clau: edat mitjana, convents, Escola del Camp, renaixement, hospital, segle XIX. El primer hospital En l’actual indret on trobem l’antic Convent de Sant Agustí, a les acaballes del segle XIII s’hi va ubicar el primer hospital de la Selva, conegut...
12
.
s. XIV
La torre del Baró o del Sol de la Vila, coneguda al segle xiv com la torre d’en Beixa, és de les més imponents del recinte per la seva posició privilegiada al portal d’Avall. El seu nom més modern, torre del Baró, prové de la casa adjunta dels barons de la Montoliva, de Vilallonga. La seva relació amb la Selva es va fer evident amb Pau de Magrinyà, que el 1723 era regidor del municipi.
13
.
s. XIV
Una altra torre singular del recinte emmurallat va ser la de les Clavegueres. Situada a la part més baixa del recinte, era on desembocaven les aigües residuals per anar a abocar-les al torrent de Cassans. Les constants reformes de les defenses es fan evidents en un dels seus merlets, datat el 1562.
Portal de Sant Antoni. Plaça de la Palma
14
.
s. XVI
La plaça del portal de sant Antoni va prendre el nom de plaça de la Palma després que el 1559 s’acordés que els objectes de palma (sàrries, cabassos, etc.) hi fossin exposats durant els dies de fira. El privilegi de celebrar la fira cada 28 d’octubre, i durant els catorze dies següents, va ser atorgat per Ferran II, el Catòlic, el 1503.
15
.
s. XIV
L’edifici que avui coneixem com la Casa de la Vila va ser el casal de la família Montserrat. El 1815 Anton de Vilallonga va cedir-lo al municipi i des d’aleshores s’hi reuneix el Consell municipal. A la façana encara s’hi pot observar l’escut de la família Montserrat presidint l’entrada. Paraules clau: edat mitjana, gòtic, Renaixement, cases senyorials, Casa del Comú. La plaça del Sitjar L’actual plaça Major també es coneixia com del Sitjar, per les sitges i dipòsits de cereals que hi havia. Des del segle XIII havia estat el nucli neuràlgic de la Selva i s’hi trobaven les cases de les...
16
.
ss. XIX-XX
L’Hort d’Iglésies és un antic mas construït per Josep Iglesias a principis del segle XIX. Convertit en residència d’estiueig per Antònia Lloberas a partir de 1886, en el seu interior conserva una col·lecció de pintures on es representen diverses escenes de la mitologia clàssica. Paraules clau: segle XIX, neoclassicisme, masos. Construcció de l’edifici El mas de l’Hort d’Iglésies de la Selva del Camp es va fer construir a principis del segle XIX a petició de Josep Iglesias Ramon, comerciant d’aiguardent de Reus. L’edifici va canviar de propietaris el 1886, quan el va adquirir Antònia Lloberas...
17
.
ss. XVII-XX
El convent de Sant Rafael data de finals del segle XVII i en diverses ocasions ha fet les funcions d’escola i d’hospital. L’origen del seu nom rau en el reconeixement al seu mecenes, Rafael Ripollès (1575-1635). Des de la seva fundació el van habitar dues ordes religioses: la dels carmelites i la de les paüles. Paraules clau: convent, Rafael Ripollès, hospital, segle XIX. Rafael Ripollès Rafael Ripollès (1575-1635) va ser un ric comerciant selvatà que, gràcies al seu extens patrimoni familiar, va iniciar una campanya de mecenatge a favor de l’església de Sant Andreu i de la construcció del...
18
.
s. XIII
Durant els més de vuit-cents cinquanta anys d’història, les torres han format part del recinte emmurallat i la seva singularitat els ha valgut algunes denominacions populars. Cal destacar la desapareguda torre de la Batalla, documentada en la primera meitat del segle XIV, que controlava el darrer tram del rec de la vila i s’aixecava davant del camí que pujava al Puig d’en Cama.
19
.
s. XIII
La capella de Sant Pau es va bastir entre els horts que quedaven fora del nucli emmurallat, seguint el camí que portava cap a l’Albiol. Al seu voltant va créixer el primer raval, conegut com a Vilanova de la Selva. Al segle XVII, la capella de Sant Pau va fer la funció d’hospital, amb la finalitat de combatre la pesta. Paraules clau: gòtic, edat mitjana, raval, capella. La capella de Sant Pau La capella de Sant Pau s’aixeca sobre les restes d’una ermita primigènia. No se’n coneix la data de construcció però, ja el 1286, el paborde va atorgar al frare Ponç d’Amer el permís per bastir-la. La...
20
.
ss. XIII-XX
Algunes de les actuals places i espais públics es coneixien amb el nom de patis. L’actual plaça de Sant Andreu també es coneixia amb el nom de pati de la Carnisseria, pel servei d’escorxador municipal que hi constava des del segle XIII i que va perdurar fins a la darreria del segle XX.
21
.
s. XIII-XVI
L’ermita de Sant Pere està situada en un dels primers turons de la muntanya del Puig d’en Cama i és un excel·lent mirador del Camp de Tarragona. L’han precedit una ermita romànica (s. XIII) i una altra de renaixentista (s. XVI). L’actual ermita data de la dècada de 1870 i es va reformar després de ser utilitzada com a talaia per napoleònics, isabelins i carlins durant el primer terç del segle XIX. Paraules clau: ermita, romànic, Renaixement, edat mitjana, segle XIX. L’ermita L’ermita de Sant Pere s’ha refet en diverses ocasions a causa del seu mal estat de conservació. L’ermita original data...
22
.
El Santuari de Santa Maria de Paretdelgada s’aixeca a quatre quilòmetres del poble, en direcció a Vilallonga, i en un lloc on les excavacions arqueològiques han mostrat l’existència d’una important vil•la romana. Documentada en el segle XII, s’hi feren reparacions durant els segles posteriors: el 1313 es construïa la casa de l’ermità; en el segle XVI el cor i la sagristia i l'Hostatgeria; en el segle XVIII la capella del Santíssim. El 1766, a causa d’un incendi, s’hagueren de fer moltes reformes. La decoració actual és de l’artista Grau-Garriga(1963). En el seu interior poden veure capitells...