Les muralles han servit, al llarg dels segles, no només per repel·lir els atacs aliens, sinó també per controlar la població local. Com en la majoria de recintes emmurallats, els portals de la Selva tenien la funció de peatge, per controlar l’entrada i sortida de mercaderies de la vila.

Paraules clau: muralles, portals, edat antiga, edat mitjana, Guerra de Successió, segle XIX.

El poblament a la Selva del Camp

L’existència d’un poblament ibèric al nucli antic de la Selva es va fer evident arran de la troballa d’una sitja ibèrica a la plaça de Sant Andreu. Tot i que no s’ha trobat una continuació amb un poblament romà, a la resta del terme municipal hi ha nombrosos testimonis que ho demostren, com ara el jaciment del barranc de Sales i el de Paretdelgada, els exemples més evidents. Però el primer nucli emmurallat el trobem ja al segle XIII, amb unes dimensions més reduïdes que l’actual.

Les muralles del segle XIV

Les muralles que donen forma a l’actual nucli antic de la Selva daten del segle XIV, després que Pere III el Cerimoniós (1336-1387) concedís el permís per reparar-les. Els portals són les obertures d’accés al recinte i és on el Consell municipal recaptava els impostos sobre els béns que entraven a la vila. Tot i que, al començament, només n’hi havia dos, el portal d’Amunt i el portal d’Avall, al llarg dels segles se’n van obrir d’altres: el de l’Arquebisbe, a les Pletes; el de Sant Antoni, a la placeta de la Palma; i el Nou, o de Mates, al raval de Sant Pere.

Les muralles convertides en habitatges

Amb el pas del temps, les muralles van quedar obsoletes davant les noves armes de combat i el seu desús va fer que molts veïns hi obrissin finestres, portes i balcons. No obstant això, als segles XVIII i XIX, les muralles van ser protagonistes de dos passatges singulars. Arran de la derrota a la Guerra de Successió (1700-1715), les noves autoritats borbòniques van voler derruir les muralles per la falta de pagament del subministrament a les tropes. Però tot va quedar en un ensurt quan el Consell va satisfer l’impost. Més endavant, dins el context de la Primera Guerra Carlista (1833-1840), les muralles van tornar a tenir un ús defensiu davant les escaramusses dels partidaris del pretendent Carles V.

Les torres

Durant els més de vuit-cents cinquanta anys d’història, les torres han format part del recinte emmurallat i la seva singularitat els ha valgut algunes denominacions populars. Cal destacar la desapareguda torre de la Batalla, documentada en la primera meitat del segle XIV, que controlava el darrer tram del rec de la vila i s’aixecava davant del camí que pujava al Puig d’en Cama. Una altra torre singular del recinte emmurallat va ser la de les Clavegueres. Situada a la part més baixa del recinte, era on desembocaven les aigües residuals per anar a abocar-les al torrent de Cassans. Les constants reformes de les defenses es fan evidents en un dels seus  merlets, datat el 1562. Finalment, la torre del Baró o del Sol de la Vila, coneguda al segle XIV com la torre d’en Beixa, és de les més imponents del recinte per la seva posició privilegiada al portal d’Avall. El seu nom més modern, torre del Baró, prové de la casa adjunta dels barons de la Montoliva, de Vilallonga. La seva relació amb la Selva es va fer evident amb Pau de Magrinyà, que el 1723 era regidor del municipi.