El Castell de la Selva va ser construït entre finals del segle XII i principis del XIII i va ser residència eventual dels pabordes. La seva principal funció era la d’emmagatzemar els tributs recaptats entre els veïns i representar el poder feudal a la vila. 

Situat al capdamunt del carrer Major trobem el Castell. Construït entre finals del segle XII i principis del XIII, va ser nucli del poder senyorial durant més de sis-cents anys. La seva funció era la de residència dels pabordes i magatzem dels delmes i tributs recaptats al poble a favor de l’arquebisbe.

Paraules clau: edat mitjana, castell, paborde.

La torre primitiva

El 1165 es va atorgar la Carta de Població i es va imposar el domini arquebisbal sobre el municipi. Va ser a partir d’aquest moment quan es va bastir una torre rectangular a l’indret més alt de la vila. Més enllà de la funció defensiva, s’utilitzava de magatzem per acumular els tributs recaptats als veïns i era el símbol del domini feudal sobre la població. A banda del rebost, el celler, el graner i una cisterna d’aigua, també hi havia una cambra que s’utilitzava de presó. Al voltant de la torre hi havia un pati d’armes que afrontava amb la primitiva església.

La pabordia

El paborde era un vassall de l’arquebisbe. Administrava el cobrament dels tributs, representava el seu senyor en la jurisdicció civil i criminal i escollia el batlle del municipi. Com que era un membre de la cúria de Tarragona, acudia a la Selva en comptades ocasions. Aquesta figura va desaparèixer el 1410 amb la mort de l’últim paborde, Guillem de Gramatge, i aleshores l’arquebisbe va detenir el domini directe sobre el municipi.

El castell senyorial

Dins el Castell podem trobar espais amb funcions diferents. Des dels cellers on es guardaven els delmes, les primícies i les lleudes, passant per les sitges, les presons o la part residencial, coneguda com a casa de l’arquebisbe. Tots aquests espais, de diferents èpoques, permeten veure l’evolució del Castell al llarg de vuit-cents anys d’història.

La fi del domini arquebisbal

Amb la supressió dels drets senyorials el 1823 i la desamortització de 1835, l’arquebisbe va perdre el control sobre el municipi. El 1867, el Castell va ser adquirit per la família Baiget, que el va declarar en ruïnes. Uns anys més tard, el 1876, va ser residència provisional del destacament de la Guàrdia Civil a la vila, que hi va romandre fins al 1927. Durant la dècada dels anys trenta del segle XX, es va utilitzar de magatzem i d’escola municipal per a noies. Ja en la dècada dels seixanta, va acollir el Taller de Natzaret i el cau de l’agrupament escolta local.

El castell del segle XXI

Després de nombrosos projectes de restauració per l’estat ruïnós de l’edifici, el 2004 es va iniciar la primera fase de reforma. Consolidada la segona fase el 2011, el Castell s’ha convertit en un espai municipal polivalent i un símbol comú de sociabilitat entre els veïns.