La sociabilitat agrària ha estat un factor essencial en la quotidianitat selvatana. A través dels sindicats agrícoles, pagesos i propietaris agraris s’han organitzat per defensar els seus interessos. La primera manifestació d’aquestes associacions va ser la Societat dels Pagesos, fundada el 1900. 

Des de la primeria del segle XX, la Selva ha gaudit d’un ric teixit associatiu. La primera expressió d’aquesta sociabilitat moderna en l’àmbit agrari és la Societat dels Pagesos, del 1900. Fins aleshores, els pagesos s’havien agrupat en gremis i confraries.

Paraules clau: associacionisme, oficis, segle XX.

L’associacionisme agrari a la Selva. Els primers sindicats

A principis del segle XX, l’associacionisme agrari es va assentar amb molta força a la Selva. La primera expressió de sociabilitat moderna que es coneix és la Societat dels Pagesos, de 1900. Més endavant, van sorgir altres associacions amb perfils molt diferenciats i, fins i tot, antagònics: L’Agrícola (1904), que agrupava els propietaris; la Sociedad de Obreros Agricultores –coneguda popularment com «la Raconera»– (1912), de caràcter obrerista; el Sindicat de Sant Andreu (1916), sota el paraigua del catolicisme social; el Sindicat de Sant Isidre (1920), sorgit de l’absorció de la Societat dels Pagesos per l’Agrícola; i Acció Obrers del Camp (1932), vinculada a la Unió de Rabassaires.

El Sindicat de Sant Isidre i el Sindicat de Sant Andreu

El Sindicat de Sant Isidre i el de Sant Andreu van ser els protagonistes de bona part de l’associacionisme agrari durant la dècada de 1920 i fins a l’adveniment de la guerra, el 1936. El Sindicat de Sant Andreu va ser la primera entitat en comercialitzar els productes dels pagesos associats, però tot i així no va ser mai una entitat estable, i el març de 1936 es va plantejar dissoldre’s. El Sindicat de Sant Isidre, tot i mantenir-se immòbil davant els esdeveniments, va ser un element influent en la política local durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Però es va recloure en proclamar-se la República (1931). Amb l’adveniment de la Revolució, l’estiu de 1936, el Sindicat de Sant Isidre va ser confiscat i tots els seus béns van ser posats a disposició del municipi.

La Cooperativa

Acabada la guerra, el Sindicat de Sant Isidre va recuperar les propietats i, seguint les directrius del Nuevo Estado, va absorbir el que quedava del Sindicat de Sant Andreu. El 1953 es va convertir en Cooperativa Agrícola i, amb l’ajuda de l’Instituto Nacional de Colonización (INC), va millorar la seva activitat econòmica. D’aquesta manera s’iniciaven gairebé dues dècades de bonança econòmica gràcies al Celler i a la Caixa Rural. A finals de la dècada de 1970, la Cooperativa va patir una crisi de crèdit que s’allargaria fins al 1985 quan una part dels socis se’n va escindir i van constituir l’Avellanera. A partir d’aleshores, la Cooperativa va buscar nous models de gestió millorant la seva influència en els mercats internacionals amb el nom de Coselva.